Pasqual Maragall i Mira va n\u00e9ixer a Barcelona el 1941, tercer en una fam\u00edlia de vuit germans, n\u00e9ts del poeta Joan Maragall. Casat el 1965 amb Diana Garrigosa, t\u00e9 dues filles i un fill. Va militar activament al Front Obrer de Catalunya (FOC), federat amb el moviment antifranquista d\u2019esquerres Frente de Liberaci\u00f3n Popular (FLP). Va cursar a la Universitat de Barcelona les carreres de Dret i d\u2019Econ\u00f2miques entre 1957 i 1964.<\/p>\n
El 1965 va ingressar com a economista al Gabinet T\u00e8cnic de l\u2019Ajuntament de Barcelona, alhora que donava classes de teoria econ\u00f2mica a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona com a ajudant del profesor Josep M. Bricall i col.laborava amb el Servei d\u2019Estudis del Banc Urquijo dirigit per Ramon Trias Fargas.<\/p>\n
Entre 1971 i 1973 va obtenir el Master of Arts en Economia a la New School University de Nova York, ciutat on va residir amb la seva fam\u00edlia. Es va reintegrar a l\u2019Ajuntament Barcelona i a les classes d\u2019economia urbana i economia internacional com a professor adjunt inter\u00ed a la Facultat d\u2019Econ\u00f2miques de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, on cinc anys m\u00e9s tard presentaria la seva tesi doctoral Els preus del s\u00f2l urb\u00e0. El cas de Barcelona (1948-1978)<\/em>. El 1974 va impulsar Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya, un dels grups fundacionals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), on va crear la Federaci\u00f3 de Barcelona. Al PSC va ocupar la responsabilitat de pol\u00edtica municipal.<\/p>\n Arran de les primeres eleccions legislatives del 15 de juny de 1977 va dirigir conjuntament amb Narc\u00eds Serra la campanya del PSC a Barcelona i va representar-lo a la comissi\u00f3 de control de l\u2019Ajuntament, nomenada per les forces democr\u00e0tiques abans de les primeres eleccions municipals. El 1978 va ser investigador i professor invitat a la Johns Hopkins University de Baltimore, que m\u00e9s endavant l\u2019investiria doctor honoris causa. Al seu retorn, el 1979, es va incorporar a la llista electoral del PSC a les primeres eleccions municipals a l\u2019Ajuntament de Barcelona de la nova etapa democr\u00e0tica. Primerament com a tinent d\u2019alcalde de la Reforma Administrativa va encap\u00e7alar la modernitzaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica local i despr\u00e9s, com a tinent d\u2019alcalde d\u2019Hisenda, el plantejament del nou sistema de finan\u00e7ament d\u2019aquestes corporacions.<\/p>\n Va succeir Narc\u00eds Serra en el c\u00e0rrec d\u2019alcalde l\u2019any 1982. El 1986 la capital catalana va ser elegida com a seu dels Jocs Ol\u00edmpics del 1992 i des del primer moment Pasqual Maragall va presidir el comit\u00e8 organitzador (COOB\u201992). L\u2019esdeveniment ol\u00edmpic va significar un gran salt endavant, no nom\u00e9s per a la ciutat de Barcelona sin\u00f3 per a tot Catalunya, i en m\u00faltiples aspectes, va significar una mobilitzaci\u00f3 de nombroses energies i un \u00e8xit social, esportiu i organitzatiu.<\/p>\n Va ser president de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2006. Sota el seu mandat es va aprovar en refer\u00e8ndum el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006. Considerat m\u00e0xim exponent del catalanisme d’arrel federalista de la segona meitat del segle XX, el seu esperit europeista el va portar a impulsar l’Euroregi\u00f3 Pirineus-Mediterr\u00e0nia i a treballar per la participaci\u00f3 de la Generalitat a les institucions comunit\u00e0ries en representaci\u00f3 de l’Estat.<\/p>\n A mitjans del 2007 va impulsar, i presideix des d\u2019aleshores, la Fundaci\u00f3 Catalunya Europa, una entitat que pret\u00e9n fomentar i engruixir els lligams entre Catalunya i Europa, invertint en la recerca dels coneixements i de les bones pr\u00e0ctiques que configuren l\u2019ideal europeu d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia democr\u00e0tica, c\u00edvica, econ\u00f2mica i social.<\/p>\n El 20 d\u2019octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar en una roda de premsa a l\u2019Hospital de Sant Pau que pateix un principi d\u2019Alzheimer. En el mateix acte va afirmar que dedicaria tots els seus esfor\u00e7os a combatre la malaltia. A l\u2019abril de 2008 es va presentar la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l\u2019Alzheimer. Dirigida pel Dr. Jordi Cam\u00ed, la fundaci\u00f3 \u00e9s una entitat privada sense \u00e0nim de lucre que t\u00e9 com a missi\u00f3 promoure, fomentar i donar suport a la recerca cient\u00edfica en l’\u00e0mbit de l\u2019Alzheimer i de les malalties neurodegeneratives relacionades, de manera que la seva acci\u00f3 sigui decisiva en la prevenci\u00f3, el tractament i la cura d’aquestes malalties.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’acte, celebrat al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samarach, va ser dirigit pel Josep Bargalló qui va glossar la vida política de Pasqual Maragal. Mario Romeo, President de la Fundació Esport i Ciutadania, va lliurar els premis i va destacar la qualitat humana del Sr. Maragall, la seva superació personal i la seva labor per i per a l’esport. L’acte també van acullir els anteriors premiats, Josep Lluís Vilaseca, ex secretari general d’Esports de la Generalitat de Catalunya, i Albert Batlle, regidor de l’Ajuntament de Barcelona en el moment dels Jocs Olímpics. <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5766,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-5763","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\n