El barceloní Joan Antoni Samaranch va ser elegit president del CIO el 16 de juliol de 1980, durant la 83a Sessió del CIO celebrada a Moscou. Va succeir l’irlandès Lord Killanin al capdavant d’un organisme que travessava una etapa de feblesa institucional i econòmica, i en va exercir la presidència durant 21 anys, fins al 2001.
Sota el seu mandat, el moviment olímpic va viure una transformació profunda que es pot resseguir en quatre grans eixos.
Incorporació de la dona als òrgans de govern olímpics
El 1981, en el Congrés Olímpic de Baden-Baden, Samaranch va impulsar l’entrada de les dues primeres dones membres del COI en tota la seva història: la veneçolana Flor Isava-Fonseca i la finlandesa Pirjo Häggman. Va ser el primer pas d’un procés que, dècades més tard, ha portat el moviment olímpic cap a la paritat de gènere en la participació als Jocs.
Drets de televisió
Samaranch va professionalitzar i globalitzar la negociació dels drets d’emissió dels Jocs Olímpics, convertint-los en la principal font d’ingressos del CIO i garantint una difusió mundial sense precedents de l’esdeveniment.
Programa de patrocinadors/strong>
Sota la seva presidència es va crear el programa de patrocini global TOP (The Olympic Partners), que va vincular grans marques internacionals al moviment olímpic i en va assegurar l’estabilitat econòmica a llarg termini.
Modernització i consolidació institucional
Samaranch també va posar fi als boicots polítics que havien marcat els Jocs de 1976, 1980 i 1984, va obrir la porta a la participació d’esportistes professionals i va sanejar les finances d’un CIO que, el 1980, es trobava a la vora de la fallida.
Un llegat amb arrel catalana
La figura de Samaranch —nascut a Barcelona el 1920 i vinculat tota la vida a la ciutat— representa una de les aportacions catalanes més determinants a la història recent de l’olimpisme mundial. La seva presidència va fer possible, entre altres fites, la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, considerats encara avui un referent en la història olímpica, i va situar Catalunya en un lloc central del mapa esportiu internacional. El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, que porta el seu nom, custodia i difon aquest llegat com a part essencial de la memòria esportiva del país.
