Al 1902 amb el suport de l’Ajuntament de la Ciutat de Barcelona un grup de grans aficionats a l’hípica format per Ramón R. De la Encina i el Baró de Benimusleim, Tinent d’Artilleria, juntament amb el secretari de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i amics del Cercle Eqüestre van impulsar la idea d’un Concurs de Salts Internacional. Així va néixer el que és l’Esdeveniment Internacional més antic d’Espanya, que continua realitzant-se com el Concurs de Salts Internacional Oficial de Barcelona (CSIO Barcelona) organitzat pel Real Club de Polo .
El Plaça d’armes del Parc de la Ciutadella a 1902 va ser l’escenari del primer Concurs. El CSIO Barcelona ha passat per diferents emplaçaments i ha sobreviscut a múltiples adversitats. Així el 1911 el Concurs es va haver de traslladar a Can Ràbia per falta d’espai a la Ciutadella. El 1931 es va suspendre amb motiu del tancament de fronteres durant la Segona República. El 1932 el club (RCPB) i el Concurs van haver de traslladar-se de nou i definitivament als terrenys de la Diagonal on s’ubiquen actualment. Amb la Guerra Civil el torneig va sofrir una aturada reprenent la seva activitat en el 1939. Els anys d’esplendor del concurs van arribar en la dècada dels 60 i 70 considerant-se un dels certàmens eqüestres de cita obligada per als grans genets i amazones de l’època. A finals dels 80 un brot de pesta equina va obligar a tancar les fronteres a Espanya i el certamen va sofrir de nou les conseqüències havent de suspendre’s de nou. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92 les instal·lacions del Real Club de Polo van ser triades com a seu de les proves de salt d’obstacles i de doma. El 1993 el CSIO Barcelona va reprendre la seva activitat normal tornant a col·locar-se entre els esdeveniments més importants del Circuit de Salts Internacionals.
