Amb la perspectiva del temps, podem qualificar d’innovadors i universals els Jocs Olímpics de 1968 a Grenoble (d’hivern) i Ciutat de Mèxic (d’estiu). Es van celebrar en el context d’una profunda transformació social impulsada per les repercussions del ‘maig francès’, l’anomenada ‘primavera de Praga’, la guerra de Vietnam, el pacifisme, la cultura ‘hippy’, la lluita pels drets racials i amb la fosca ombra de la brutal i injustificable matança de la Plaça de les Tres Cultures. Van ser innovadors per diversos motius: en atletisme l’aparició de la pista de tartan substituint la de cendra va motivar que es batessin fins a 22 records mundials; la incorporació al cronometratge electrònic del photosprint en les proves atletisme i del touchpass en les de natació i la sincronització per mostrar de forma immediata els resultats en els marcadors electrònics. El progrés de les telecomunicacions i l’ús del satèl·lit ATS3 van multiplicar la difusió en directe de les imatges dels Jocs. Per primera vegada es van aplicar tant els controls antidopatge com també el d’identitat sexual a les dones. El programa d’identitat olímpica va contribuir a consolidar l’ús dels pictogrames com a element de comunicació universal. Uns Jocs que ens van deixar imatges per a la història com les del fabulós salt de Bob Beamon, el “Forsbury flop” o, en un dels moments més sorprenents de la història olímpica, la dels atletes afroamericans reivindicant els seus drets civils al pòdium.