Els Jocs de la Discòrdia

La dècada dels setanta va ser una de les més convulses del moviment olímpic, i el títol «Els Jocs de la Discòrdia» reflecteix el clima de desavinences que va marcar els Jocs de 1976. L’atemptat de Múnic 1972, la guerra del Vietnam, la crisi del petroli i la mort de Franco el 1975 dibuixaven un escenari d’inestabilitat. Denver va renunciar a organitzar els Jocs d’Hivern després d’un referèndum i Innsbruck en va assumir la celebració. A Montreal, les tensions entre la Xina i Taiwan i el boicot de nombrosos països africans pels vincles esportius amb la Sud-àfrica de l’apartheid van anticipar els boicots de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, superats en gran part a Seül 1988 gràcies a la diplomàcia de Joan Antoni Samaranch. En l’àmbit esportiu, la reforma de la Regla 26 va intentar adaptar l’amateurisme a la realitat de l’esport internacional, i els Jocs van deixar actuacions memorables com les de Nadia Comăneci, Alberto Juantorena o Lasse Virén. Espanya va aconseguir dues plates, en vela i piragüisme, igualant el seu millor resultat olímpic, el d’Anvers 1920. Malgrat la discòrdia, l’esperit olímpic va resistir.

Joan Manel Surroca
Periodista amb una trajectòria radiofònica de quatre dècades. Expert en olimpisme i col·laborador en diferents activitats i publicacions de la Fundació Barcelona Olímpica i del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. Va cobrir els Jocs Olímpics de Barcelona’92 i de Sydney’00. Autor del bloc “EL MARCADOR”, amb més de mil articles de temàtica esportiva. Distingit pel Consejo Superior de Deportes amb la “Real Orden del Mérito Deportivo” categoria de plata i a la trajectòria professional per la Secretaria General de l’Esport. Reconegut amb medalla d’honor de la “Volta Ciclista a Catalunya” (2009) i el guardó “Històrics del bàsquet català”, atorgat per la Fundació del Bàsquet Català (2011).