L’Estadi de Montjuïc (1929-1992)

Finalment, Berlín va ser la ciutat escollida i, a causa del transcurs de la situació política, es va proposar com a seu d'una Olimpíada Popular de 1936 que mai va arribar a tenir lloc i que es plantejava com a alternativa als ‘Jocs Nazis’ de Berlín.

Des de llavors, aquest edifici emblemàtic de Montjuïc ha acollit multitud de competicions esportives de tot tipus (atletisme, futbol, ciclisme, automobilisme, hípica, etc.) de nivell internacional, nacional i local. Per exemple, en 1955 l’Estadi va ser la seu principal dels ii Jocs Mediterranis. No només és un reflex de la vocació esportiva de Barcelona, sinó un símbol de l’esport mundial del segle xx. D’aquesta manera, aquest llibre suposa una perspectiva entretinguda, realitzat des del més profund rigor històric, sobre la vida i trajectòria d’aquesta instal·lació esportiva fins que va acollir l’esdeveniment esportiu més important del planeta. Finalment, l’Estadi Olímpic Lluís Companys va ser l’escenari de les cerimònies d’inauguració i clausura, i les competicions d’atletisme en pista dels Jocs Olímpics i Paralímpics de 1992. Aquestes han estat les fites d’aquesta instal·lació que exemplifica com cap la memòria olímpica de la capital catalana.